Sembla que l'espectacle dels llacets grocs amb què vam estar distrets durant la primavera i part de l'estiu, fomentat i magnificat pel govern de la Generalitat, era només el preludi del despropòsit majúscul que es perfila de cara a la tardor. Després dels enfrontaments d'aquest dissabte, també promoguts pel nostre govern (que hauria pogut restringir o aïllar la manifestació pro-piolins), el discurs cínic i lacrimogen del groguisme ha donat pas a un discurs igual de cínic però ara ja obertament malèvol, que pretén vincular independentisme i violència.
Ahir vam veure com el conseller Buch introduïa el nou mantra, dient i repetint que hi ha una minoria independentista que ha abandonat el camí democràtic i pacífic. És l'«aquí no ens hi trobaran» que fins fa poc els nostres representants utilitzaven per referir-se als ultres espanyolistes. Ara, en l'enèsim truc processista, els «líders» que vam votar perquè ens portessin a la independència fan servir aquest mateix discurs però referint-se a una part de la nostra gent, posant en dubte que siguin demòcrates i equiparant-los als grups unionistes violents. I ho fan després d'haver-nos cridat a desobeir i a «sacrificar-nos», després d'haver permès que les bèsties repressores de l'1O gallegessin pel centre de la capital del país com si en fossin els amos i després que les porres tornessin a carregar; aquest cop, no pas de la mà de la guàrdia civil sinó de la nostra pròpia policia. Torra fins i tot va estar a punt de condemnar la «violència independentista», com en els millors temps del terrorisme al País Basc. I aquest és el relat que dominava ahir als titulars de la premsa internacional: separatistes catalans exaltats ataquen uns pobres policies espanyols inofensius que es manifestaven tranquil·lament per exigir l'equiparació salarial respecte dels seus homòlegs catalans.
Arribats a aquest punt, no té cap sentit que es continuï dient que el nostre govern no té estratègia o està desorientat. El nostre govern està orientadíssim i a hores d'ara té una estratègia molt clara: buidar de sentit l'independentisme perquè acabi volent dir el mateix que autonomisme, assegurant la vigència del règim podrit que se suposava que volíem superar i accentuant-ne la degradació ràpidament (la pèrdua de llibertat d'expressió a la gran majoria de mitjans catalans, on es controlen amb lupa i es censuren les veus que critiquen el govern, n'és un bon exemple).
En el seu intent de fer fracassar l'independentisme definitivament per continuar perpetuant-se en el poder i seguir gaudint de les prebendes fruit del pacte amb les elits de Madrid, el govern de Torra i tota la generació de polítics que ens ha portat a la situació actual no en tenia prou amb el llacet groc i l'exhibició impúdica de presos i exiliats, que al cap i a la fi té un recorregut limitat. Calia anar un pas més enllà. Per això fa setmanes que el president crida en públic a la mobilització indefinida, mentre en privat diu directament que «el poble us haureu de sacrificar» (com si qui estigués fallant fos el ciutadà) i «caldrà que molta gent vagi a la presó». Per això, quan algú l'informa d'una iniciativa cívica i pacífica que no perjudica l'ordre públic però que podria, en canvi, tenir efectes reals més enllà de l'espectacle del carrer, el primer que diu el molt honorable és: «coordineu-vos amb els CDR, l'ANC i Òmnium. No podeu fer-ho sense el seu vistiplau». Com si el fet de ser el president del govern li donés la potestat de gestionar i controlar la societat civil.
Aquest és, doncs, el doble joc de Torra: encendre el carrer, en especial a través dels CDR, per després enviar-hi la policia a clavar cops de porra. Si el discurs de la violència independentista qualla, a nivell internacional ja no ens quedarà ni tan sols la carta que fins ara hem jugat: la dels valors democràtics i la pau. Fins i tot el victimisme (que manté viva la flama dels pocs amics que tenim al món; la dels sospitosos habituals) perdrà la mica de sentit que pugui tenir, perquè d'aquí a no res vendran la moto que les víctimes són els unionistes.
És a les nostres mans no caure en les provocacions tramposes del president Torra i el seu govern. És urgent treballar per evitar que continuïn segrestant la voluntat popular, i una de les claus per aconseguir-ho és enfortir els processos de primàries perquè arrelin a tot el territori i a tots els nivells institucionals. Només triant els nostres representants directament posarem fi a una elit política que perverteix el nostre vot i pretén dividir-nos, exaltar-nos i mantenir-nos lligats de peus i mans dins la seva Catalunya petita i autonòmica unes quantes generacions més.
Nou comentari